L’artesania i el seu desenvolupament pràctic en les arts i els oficis han esdevingut aspectes fonamentals del transcurs del temps i del devenir de l’home. Element, aquest, indissociable i essencial del Ser de l’Home en tant que Home. Prova d’això és que aquestes pràctiques tenen la seva pròpia empremta característica en cada petit lloc del món no sent, la seva presencia arreu del globus, el mer resultat d’una propagació per imitació com si d’una mena de virus es tractés ans al contrari, en cada tradició, en cada cultura es desenvolupa una pràctica idiosincràtica del fer ceràmica, en la mesura que és el resultat d’un acte creatiu de cada individu i alhora arrelat en una comunitat social. I és que no oblidem, l’home és en essència un artesà i l’artesà i la seva pràctica fonamenta el seu fer en la mesura que pertany a una comunitat.
En el transcurs d’aquest camí de descobriment i desenvolupament de la seva pròpia natura, l’home s’ha acompanyat de la tècnica i de l’experimentació amb diferents artefactes i la combinació dels materials i elements que la Natura li oferia. Un exemple d’aquest creixement es reflecteix en la cocció de la ceràmica, fet gens baladí si partim de la idea que el treball de l’argila i el seu pas per altes temperatures va permetre un avenç en les possibilitats de magatzematge, conservació d’aliments (un altre dels temes interessants a considerar en un futur) i cocció, entre d’altres coses.
Tota aquesta reflexió ve arran d’una activitat feta pel grup de ceràmica fa algun temps on vam fer una cocció amb un forn de serradures. És interessant veure les implicacions tècniques i el “domini” dels elements per tal d’aconseguir una cosa aparentment tant senzilla com la ceràmica. Separar la cambra de combustió de la de cocció; dominar les temperatures tant per coure com per refredar; harmonitzar-les amb determinades corrents d’aire per permetre una determinada combustió i no una altra; treballar les diferents argiles amb composicions diferents de terra i minerals…
En definitiva, una acumulació d’experiència al llarg del temps que posa en comunió l’home i les seves mans amb els elements en la seva forma més bàsica i elemental assolint peces artesanals i artístiques i alhora, una comunió que es transforma en un joc de lluita innocent entre la força creativa del propi Home, del seu esperit creador, amb la resistència dels elements a deixar-se dominar del tot, de l’esperit lliure que emana de la Natura.
La gràcia d’aquest petit experiment fet és una mena de retornar fugaç al passat, als orígens no només per ser una tècnica de fornejat que recorda a aquells vells homes i dones; també perquè s’ha fet amb enginy i elements a l’abast reaprofitant materials com les serradures, un vell bidó de metall, un foc i, el més important, al voltant d’aquest, la trobada d’amics compartint bons moments.
Us deixo el video, és molt interessant: Forn de serradures
Els sentits de la terra 
Retroenllaç: La conservació d’aliments. Una introducció | Els sentits de la terra