El moviment Slow més que un pensament, una filosofia


Ja s’han dit algunes coses sobre el moviment SLOW i segur que s’hi seguiran dient, si més no per la meva part. Entre d’altres motius perquè em sembla un moviment característic del nostre temps que aglutina i recull molts aspectes i activitats del que tradicionalment havien estat pròpies de les persones i que, per alguna raó, les vam delegar a la màquina, la cadena de producció industrial i al consum compulsiu i tot això, sota el paraigues de la ja coneguda filosofia capitalista que en pro de l’individualisme fomenta unes relacions personals anònimes i impersonals.

I en tant etern aprenent de filòsof com és un, i partint de la idea que la manera de combatre una filosofia (al meu parer dolenta) és des d’una altra filosofia millor, defenso el moviment SLOW com a un moviment amb una consistència filosòfica prou potent com per a ser un reducte de resistència i fins i tot, amb el temps, una alternativa a la filosofia capitalista. I en aquest sentit afirmo que hi ha una filosofia SLOW.

Recordar que el terme filosofia (per desgràcia massa comunament i hiperutilitzat fins al punt que s’ha menystingut i relativitzat perdent el seu sentit real), a diferència d’altres termes com “pensament”, a més a més de preguntar-se per l’on, quan, com, preguntes aquestes descriptives i explicatives del món i la realitat que ens envolta, la filosofia també es pregunta pel perquè i sobretot, pel per a què, ambdues preguntes amb caràcter crític i transformador de la realitat.

Així doncs, en o des del si del moviment SLOW (no sé si hi era des dels orígens) hi ha com a rerefons, una filosofia que té com a un dels seus punts fonamentals al meu entendre, el de proximitat. Proximitat en el sentit de contacte directe, malauradament perdut, amb les persones que ens envolten i que ens són necessàries tant a nivell emocional com a nivell material (com deia Aristòtil som éssers socials per naturalesa). Una proximitat que és el germen d’una governança més participativa, una relació directa i dialògica que permet i quasi diria que obliga els membres d’una comunitat a interessar-se i a organitzar-se per allò que els preocupa i els afecta des del nivell local, cercant interessos comuns i compartits a través d’establir llaços de solidaritat i de reconeixement mutu: cooperatives de consum preocupades per allò que produïm i que mengem, grups entorn d’horts urbans volent recuperar el contacte perdut amb la natura, productes de proximitat i en general, mirant d’afavorir allò que d’alguna manera en depèn la nostra existència i la nostra qualitat de vida com seria la sostenibilitat mediambiental, la sostenibilitat econòmica del comerç del nostre barri regentat pels nostres veïns. I és que en aquest cas, la suma de les parts sí que és, com a mínim,  igual al tot.

Resumint, el que vull deixar palès és el caràcter filosòfic del moviment SLOW i, per tant, transformador de la realitat que ens envolta i que és capaç d’articular-se en la pràctica com a moviment social aglutinadora d’accions individuals i grupals cap a allò tant de moda darrerament però tan antic en la filosofia com és la idea del bé comú.

Deixa un comentari